Iván Ferreiro salda el seu deute amb València

Poques vegades haurà tingut Ferreiro un públic amb més ganes per veure-li sobre l'escenari. Després de cancel·lar el seu concert el 17 de desembre, els valencians van anar acumulant ganes fins a la nit del divendres. El gallec es va excusar per aquesta faringitis que li va impedir cantar aquell dia, i la sala hi va perdonar tot ... i ballà. Ballà i cantà per partida doble.

Iván Ferreiro va presentar este divendres el seu nou disc, « Casa », a la Sala Repvblicca de València amb un concert plagat de cançons d'abans, dels seus millors temes. Encara que no falla mai turnedó en cadascun dels seus espectacles, la gira que va iniciar Ferreiro amb el llançament de «Casa» a l'octubre de 2016 es caracteritza per este toc nostàlgic que porta el « Viaje de Chihiro », « SPNB », « Canciones para el tiempo y la distancia » o ( com no) les pirates « Promesas que no valen nada » o « El equilibrio es imposible ». Un viatge en el temps en què entonar a crits les lletres del gallec va ser inevitable.

Sobre l'escenari, el seu inseparable Amaro , en esta gira un poc més discret ja que no canta al costat del seu germà cap tema, com en altres discos; i una banda digna de menció. I no només pel seu guitarrista, Emilio Saiz , del què digué en el concert de Madrid: «Es tan guapo que lo voy a tener que despedir». Tots ells van aconseguir il·luminar la nit, encapotada i gris fora de la sala, fora de l'univers Ferreiro.

Com avantsala de l'artista esperat, dos grups van sorprendre als que van pensar que serien «uns teloners més». « Holy Paul », guanyadors de la setena edició del Concurso Movistar Vinilo Valencia , enganxen, són elèctrics, perfectes per arrancar els primers balls de la nit. I així ho van fer. Els va seguir Badlands , un grup amb aire folk, divertit i, sobretot, amb una veu cantant de la qual quedar enamorat. Van acabar amb la seua versió del clàssic de Lauper, « Girls just want to have fun », i el públic els va acomiadar amb magnificència. També a ells, a «Holy Paul» i «Badlands», se'ls recordarà com a part d'una nit màgica. Ferreiro, benvingut a la teua altra «Casa».