ABC en Valencià
Prevencan, una tècnica per a salvar la vida als malalts de diabetes
Els animals són capaços de detectar quan el diabètic pateix una crisi
Sempre hem sabut que el gos és el millor amic de l'home i ara també s'ha convertit en una gran ajuda assistencial per a diabètics que necessiten saber en tot moment quin és el seu nivell de sucre per a no patir cap sobresalt.
La tècnica que pot ajudar a pacients que pateixen alguna crisi o atac difícil de predir es diu Prevencan i, en l'actualitat, a València Dora García, o com li agrada que li criden “Dora adiestradora” és l'única que pot ensenyar a estos animals a aconseguir aqueix nivell d'alerta per a salvar vides.
En concret, Dora va començar el seu treball de adiestradora amb animals que serviren per a detectar les pujades o baixades de sucre dels seus amos. “La idea és que el gos puga detectar-les abans que es produïsquen” , explica la adiestradora.
En els últims anys ha dedicat les seues energies a desenvolupar aquesta tècnica que aconsegueix que els animals puguen ser una gran ajuda gràcies a “reforços positius”.
“Vaig començar en açò després de veure un documental en el qual eixia una família que tenia un xiquet que patia apnees i havia entrenat al seu gos perquè reconeguera els sons que feia el xiquet i així poder avisar als seus pares sinó estaven amb ell”, explica Dora.
Segons compta, va pensar que açò es podia aplicar a altres patologies i així se li va ocórrer que es podria usar en la diabetis per a prevenir aqueixes pujades o baixades que poden ser tan perilloses per al pacient.
Estos animals són capaços de detectar quan el diabètic pateix una crisi, ja que tenen un olfacte, “molt més desenvolupat que el dels humans” perquè quan es produeix una pujada de sucre l'alè té una olor diferent a quan es produeix una baixada.
Dora explica que aquests animals són de gran ajuda i proporcionar tranquil·litat als seus amos. “ Si tenim en compte que, segons estudis publicats en 2030, el 50% de la població serà diabètica , Prevencan serà d'una gran utilitat per a la societat”.
“Ja portem set gossos entrenats i un dels nostres objectius és aconseguir que aquests animals aconseguisquen la certificació que expedeix la Generalitat Valenciana perquè puguen acompanyar als seus amos a totes parts igual que els gossos lazarillos”.
Està molt animada perquè ja han aconseguit que dos d'aquests gossos pugen acompanyar a la seues propietaris a totes parts i “fins i tot a el seu centre de treball”, manifesta Dora.
Este certificat que ho tramita la Direcció general de Diversitat Funciona l, a través Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, consisteix en un examen que han de passar “el gos i el seu amo”.
I, per aquesta raó, el treball es desenvolupa, encara que depèn de l'animal, durant sis mesos de manera intensiva en la casa de l'amo i després es realitzen sessions més espaiades però “la idea és que seguisquen ensenyant-los coses durant tota la vida”, matisa.
No existeix cap raça millor que una altra per a entrenar, “depèn del caràcter de l'animal” i, per descomptat, “treballem molt amb les protectores d'animals”.
Dora està molt il·lusionada amb el seu projecte: “ Detecció mèdica amb animals Prevecan ". L'any passat ho va presentar a unes ajudes que concedeix l'Ajuntament de València i li van donar la màxima puntuació.
Amb aquesta subvenció ha viatjat a Estats Units, on porten més de 20 anys entrenant a gossos en assistència mèdica, i durant un mes i mitjà ha après noves tècniques per a desenvolupar el seu nou pla.
“D'una banda, oferir un servei d'entrenament fiable, eficaç i amb el suport dels seus professors internacionals trobar noves aplicacions als gossos d'alerta mèdica”.
“He participat entrenant un gos per a migranyes” i, com ella explica “en aquest centre formen a gossos per a epilèpsia, narcolèpsia, atacs al cor i, a més, investiguen el diagnòstic precoç de malalties greus.
Juntament amb el grup d'Oncologia Molecular de la Fundació Recerca Hospital General de València està treballant en un estudi que té com a objectiu la detecció del càncer de pulmó no microcítico (CPNM) amb mostres mínimament invasives, que poden provenir de diferents localitzacions corporals (alè, sang, orina, entre uns altres) perquè mitjançant l'olfacte dels animals es puga discriminar les mostres sanes de les malaltes.
L'estudi emprarà l'extraordinari olfacte dels gossos en les etapes inicials del projecte com a mètode de diagnòstic primerenc i no invasiu per a detectar el CPNM de manera precoç i poder proporcionar als pacients les millors alternatives terapèutiques.
“En este projecte els gossos conviuen amb mi i gradualment augmente el nivell d'exigència i avaluem el ritme d'aprenentatge de cada animal. Adaptem el nostre ensinistrament a la rapidesa i evolució d'ells”.
L'equip d'oncologia del General de València està molt implicat amb esta recerca i “la idea és que els gossos es puguen especialitzar per tipus de càncer”.
Hi ha estudis publicats que han demostrat que aquests animals “poden detectar el 90% de cèl·lules canceroses, per tant serviria com un diagnòstic precoç”, explica Dora.
Però Daura té en ment altres iniciatives, creu que altres animals també poden servir per a detectar dolències difícils de predir, “el meu pare sempre ha tingut gossos a casa i des de xicoteta m'agradava entrenar tot tipus de bestioles”.
Ha començat a entrenar al seu gat i vol intentar-ho amb cobais , “és una idea molt bona perquè pot ocórrer que una persona tinga al·lèrgia a un tipus d'animal i si s'aconsegueix entrenar a altres espècies aquests pacients tindrien una gran ajuda.
